Recull de reflexions del meu llombrígol

Oferta Aula de Música 2008-9

lambert43 — Sat, 07 Jun 2008 12:47:25 +0000

AULA DE MÚSICA
ATENEU POPULAR DE PONENT
CURS 2008-2009

- SENSIBILITZACIÓ MUSICAL (a partir de 4 anys)
- LLENGUATGE MUSICAL

- INSTRUMENTS:
VIOLÍ, VIOLONCEL, PIANO, FLAUTA TRAVESSERA, GUITARRA CLÀSSICA I
ELÈCTRICA, SAXÒFON, CLARINET, CANT, TÈCNICA VOCAL, PERCUSSIÓ,

-CONJUNT INSTRUMENTAL I CONJUNT CORAL.

———–0000———-

Què s’ha de fer per matricular-se?

PREINSCRIPCIÓ OBERTA
INFORMACIÓ: C/ Pau Claris, 10 tel. 973 247172
HORARI DE SECRETARIA: de 18,30 a 21.00

Banc del Temps de l’Ateneu

lambert43 — Sat, 31 May 2008 16:30:17 +0000

És la secció més humana de l’Ateneu! Aqui trobareu a les persones amb tota la seva càrrega d’experiència i de coneixements. Tanmateix veureu com tothom està mancat de certs aprenentatges.

En aquest banc compartirem el nostre bé més valuós: el temps. Si volem portar a terme una acció necessitem el temps. Gestionar acuradament el temps que disposem per a desenvolupar un projecte és fonamental. A vegades comencem un projecte des de cero. És a dir, no tenim l’aprenentatge o les eines o les persones adequades per aconseguir l’objectiu. Doncs bé, perquè no anem al Banc del Temps!

Un objecte símbol de descans i de companyia

Benvinguts al Banc del Temps! de part de la responsable de la secció

—-Pili Bayo—

Xarxes, tecnologia i vocabulari

lambert43 — Sat, 31 May 2008 11:42:59 +0000

per Lluís Gallego Ruestes

Enginyer Informàtic (per la UOC¹)

Una llengua moderna és capaç d’adaptar mots provinents del vocabulari científic en altres llengües i utilitzar-los correctament. Tanmateix s’ha d’assolir una transcripció fidel a l’origen i adequat al seu destí que no ha de ser un altre que el d’emprar-la primer en el context corresponent i en l’ús quotidià com objectiu últim. Doncs bé, la llengua catalana disposa d’organismes que treballen en l’obtenció del vocabulari tecnològic en català, evitant a ser possible les incorporacions literals. Certament es pot comprovar els resultats de l’actualització de la nostra llengua consultant els enllaços de Gran Diccionari de la Llengua Catalana² (GDLC) i TERMCAT³.

A tall d’exemple de la constant adequació de noves paraules transcrites al català en el camp informàtic triarem un entorn actual, la xarxa de computadors. En realitat els mots ‘xarxa’ i ‘computador’ ja son d’ús habitual i també és correcte ‘computadora’ per ‘computador’. D’entrada s’ha de puntualitzar que el vocabulari emprat en la descripció dels elements, funcionament i característiques d’una xarxa de computadors és essencialment d’ús tècnic, però tot i això convé tenir-lo present a l’hora d’incorporar-ho a la docència, comerç i els mitjans de comunicació.

Sense més preàmbul definirem la xarxa de computadors: la connexió entre dos o més computadors que permet compartir recursos. De fet els recursos ho constitueixen principalment els fitxers que es mouran en paquets per la xarxa. Tot seguit és necessari identificar els components d’una xarxa, els principals son els computadors que han d’estar connectats mitjançant cables, encara que avui s’aconsegueix una connexió sense fils. A continuació apareix el commutador, aparell que agrupa diferents computadors. Així mateix hi ha un element semblant al commutador, el concentrador. Tots dos elements disposen de ports, entrades dels cables que van a cadascun dels ordinadors.

Aleshores entrarem en el funcionament de la xarxa, per exemple una de tres computadors A, B i C, connectats mitjançant un commutador S. Llavors considerarem que el A vol enviar informació al B. Doncs bé, un paquet de informació viatjarà des de l’origen A, arribarà a S on s’identificarà el destí i per tant anirà a B i no pas al computador C. El commutador ‘llegeix’ l’adreça de destí, en canvi un concentrador no, i aleshores enviaria una còpia a tots dos, B i C. Abans s’ha parlat dels ports i ara convé dir el paper important que tenen. Cada computador connectat al commutador ho fa en un únic port de tal manera que el paquet procedent de A arribarà per el port 1 per exemple i sortirà per el port 2 que connecta S amb B.

En realitat l’explicació anterior correspon a un model de xarxa senzilla només per mostrar el recorregut de la informació. Ara bé, s’ha de completar el model afegint un altre element del tot necessari, la targeta de xarxa o NIC⁴ que dona a l’ordinador accés a la xarxa. Cada computador de la xarxa ha de tenir el seu NIC que és la interfície entre l’ordinador i el cable. Aquí s’entén interfície com intermediari per tal de que la màquina computador es comuniqui amb el mitjà físic de transport. La targeta de xarxa té un identificador únic per tant no n’hi ha dos NIC amb el mateix identificador, aleshores l’adreça del paquet és inconfusible.

Ara complicarem la situació quan el paquet no va dirigit a cap dels computadors B o C sinó a un computador d’una altre xarxa. En aquest cas s’ha de preveure que entre les dues xarxes hi ha connexió, de fet podria ser per internet i aleshores es necessita un altre element fonamental, l’encaminador. L’encaminador és l’aparell que tria el millor camí per tal que el paquet arribi a destí. Respecte al mot ‘internet’ manifestar que tot i ser tan popular no figura a l’hora d’editar aquest article en el GDLC i sí consta normalitzat en el TERMCAT.

Efectivament, TERMCAT actualitza els mots amb més promptitud que no pas GDLC. Però tot i això en el vocabulari per ‘xarxa de computadors’ trobarem mots tecnològics no traduïts i ni tan sols figuren literalment en la llista de termes normalitzats en cap d’ambdós organismes. De fet, el tipus més comú de xarxa és ethernet que especifica el cablejat, les targetes i els connectors. Si es cerca el vocable ‘ethernet’ en els enllaços indicats només surt com referència en el Cercaterm de TERMCAT. En realitat la no inclusió immediata s’ha de veure com un respecte del nostre idioma a certs mots difícils de transcriure, considerant una espera prudencial per tal d’incorporar-los definitivament junt a termes com byte o web.

Finalment, resulta de tot punt obligat un comentari sobre el TERMCAT que té com finalitats les de promoure, coordinar i desenvolupar les activitats terminològiques en llengua catalana. En concret s’ha encomanat a la normalització dels neologismes del lèxic d’especialitat. TERMCAT fou creat l’any 1984 i el 1994 esdevé un consorci, amb personalitat jurídica pròpia integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

1 Universitat Oberta de Catalunya (http://www.uoc.edu/)

2 http://www.enciclopedia.cat

3 http://www.termcat.cat/neoloteca/

4 http://en.wikipedia.org/wiki/Network_card

El meu Riu Segre

lambert43 — Fri, 30 May 2008 06:23:26 +0000

És el meu riu Segre! És el riu que vaig conèixer quan de petit la meva mare em portava de la maneta als Camps Elisis i travessant el pont vell, l’únic pont a les hores, mirava cap avall per a descobrir un riu brut i fangós. Ara ha canviat. És un riu net i d’aigües clares amb jardí de gespa a les bores.

Un riu Segre travessat per cada cop més ponts!

Ponts que comuniquen les dos marges del riu, ponts que transporten vianants i autobusos, ponts que només són per a trens i altres per essers humans. Quin podria ser el meu pont favorit? Doncs el pont vell.

Tanmateix hi ha una delícia de pont en front mateix del carrer Cavallers que sembla un passeig. És una passarel·la amb bancs als costats i pis de fusta. Baranes de metall brillant i proteccions de vidre el fan d’una categoria de contes de fades!

La meva ciutat pot presumir de tenir un senyor riu però també el nostre riu no s’ha d’amagar de passar per una ciutat que l’estima i mima.

No vull deixar de parlar d’un indret lligat al riu Segre i a la natura: el parc de la Mitjana. És la zona natural de Lleida ciutat prop dels carres i places on visc actualment. La Mitjana facilita esbarjo i tranquil·litat a joves i grans, a amants de l’esport i enamorats del caminar entre pollancres i xops.

——–0——–