per Lluís Gallego Ruestes
Enginyer Informàtic (per la UOC1)
Una llengua moderna és capaç d’adaptar mots provinents del vocabulari científic en altres llengües i utilitzar-los correctament. Tanmateix s’ha d’assolir una transcripció fidel a l’origen i adequat al seu destí que no ha de ser un altre que el d’emprar-la primer en el context corresponent i en l’ús quotidià com objectiu últim. Doncs bé, la llengua catalana disposa d’organismes que treballen en l’obtenció del vocabulari tecnològic en català, evitant a ser possible les incorporacions literals. Certament es pot comprovar els resultats de l’actualització de la nostra llengua consultant els enllaços de Gran Diccionari de la Llengua Catalana2 (GDLC) i TERMCAT3.
A tall d’exemple de la constant adequació de noves paraules transcrites al català en el camp informàtic triarem un entorn actual, la xarxa de computadors. En realitat els mots ‘xarxa’ i ‘computador’ ja son d’ús habitual i també és correcte ‘computadora’ per ‘computador’. D’entrada s’ha de puntualitzar que el vocabulari emprat en la descripció dels elements, funcionament i característiques d’una xarxa de computadors és essencialment d’ús tècnic, però tot i això convé tenir-lo present a l’hora d’incorporar-ho a la docència, comerç i els mitjans de comunicació.
Sense més preàmbul definirem la xarxa de computadors: la connexió entre dos o més computadors que permet compartir recursos. De fet els recursos ho constitueixen principalment els fitxers que es mouran en paquets per la xarxa. Tot seguit és necessari identificar els components d’una xarxa, els principals son els computadors que han d’estar connectats mitjançant cables, encara que avui s’aconsegueix una connexió sense fils. A continuació apareix el commutador, aparell que agrupa diferents computadors. Així mateix hi ha un element semblant al commutador, el concentrador. Tots dos elements disposen de ports, entrades dels cables que van a cadascun dels ordinadors.
Aleshores entrarem en el funcionament de la xarxa, per exemple una de tres computadors A, B i C, connectats mitjançant un commutador S. Llavors considerarem que el A vol enviar informació al B. Doncs bé, un paquet de informació viatjarà des de l’origen A, arribarà a S on s’identificarà el destí i per tant anirà a B i no pas al computador C. El commutador ‘llegeix’ l’adreça de destí, en canvi un concentrador no, i aleshores enviaria una còpia a tots dos, B i C. Abans s’ha parlat dels ports i ara convé dir el paper important que tenen. Cada computador connectat al commutador ho fa en un únic port de tal manera que el paquet procedent de A arribarà per el port 1 per exemple i sortirà per el port 2 que connecta S amb B.
En realitat l’explicació anterior correspon a un model de xarxa senzilla només per mostrar el recorregut de la informació. Ara bé, s’ha de completar el model afegint un altre element del tot necessari, la targeta de xarxa o NIC4 que dona a l’ordinador accés a la xarxa. Cada computador de la xarxa ha de tenir el seu NIC que és la interfície entre l’ordinador i el cable. Aquí s’entén interfície com intermediari per tal de que la màquina computador es comuniqui amb el mitjà físic de transport. La targeta de xarxa té un identificador únic per tant no n’hi ha dos NIC amb el mateix identificador, aleshores l’adreça del paquet és inconfusible.
Ara complicarem la situació quan el paquet no va dirigit a cap dels computadors B o C sinó a un computador d’una altre xarxa. En aquest cas s’ha de preveure que entre les dues xarxes hi ha connexió, de fet podria ser per internet i aleshores es necessita un altre element fonamental, l’encaminador. L’encaminador és l’aparell que tria el millor camí per tal que el paquet arribi a destí. Respecte al mot ‘internet’ manifestar que tot i ser tan popular no figura a l’hora d’editar aquest article en el GDLC i sí consta normalitzat en el TERMCAT.
Efectivament, TERMCAT actualitza els mots amb més promptitud que no pas GDLC. Però tot i això en el vocabulari per ‘xarxa de computadors’ trobarem mots tecnològics no traduïts i ni tan sols figuren literalment en la llista de termes normalitzats en cap d’ambdós organismes. De fet, el tipus més comú de xarxa és ethernet que especifica el cablejat, les targetes i els connectors. Si es cerca el vocable ‘ethernet’ en els enllaços indicats només surt com referència en el Cercaterm de TERMCAT. En realitat la no inclusió immediata s’ha de veure com un respecte del nostre idioma a certs mots difícils de transcriure, considerant una espera prudencial per tal d’incorporar-los definitivament junt a termes com byte o web.
Finalment, resulta de tot punt obligat un comentari sobre el TERMCAT que té com finalitats les de promoure, coordinar i desenvolupar les activitats terminològiques en llengua catalana. En concret s’ha encomanat a la normalització dels neologismes del lèxic d’especialitat. TERMCAT fou creat l’any 1984 i el 1994 esdevé un consorci, amb personalitat jurídica pròpia integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
1 Universitat Oberta de Catalunya (http://www.uoc.edu/)
Juny 13, 2008 a les 11:05 am
Prova de l’hora establerta. Molt bé!