El meu Riu Segre

És el meu riu Segre! És el riu que vaig conèixer quan de petit la meva mare em portava de la maneta als Camps Elisis i travessant el pont vell, l’únic pont a les hores, mirava cap avall per a descobrir un riu brut i fangós. Ara ha canviat. És un riu net i d’aigües clares amb jardí de gespa a les bores.

Un riu Segre travessat per cada cop més ponts!

Ponts que comuniquen les dos marges del riu, ponts que transporten vianants i autobusos, ponts que només són per a trens i altres per essers humans. Quin podria ser el meu pont favorit? Doncs el pont vell.

Tanmateix hi ha una delícia de pont en front mateix del carrer Cavallers que sembla un passeig. És una passarel·la amb bancs als costats i pis de fusta. Baranes de metall brillant i proteccions de vidre el fan d’una categoria de contes de fades!

La meva ciutat pot presumir de tenir un senyor riu però també el nostre riu no s’ha d’amagar de passar per una ciutat que l’estima i mima.

No vull deixar de parlar d’un indret lligat al riu Segre i a la natura: el parc de la Mitjana. És la zona natural de Lleida ciutat prop dels carres i places on visc actualment. La Mitjana facilita esbarjo i tranquil·litat a joves i grans, a amants de l’esport i enamorats del caminar entre pollancres i xops.

——–0——–